23 gen. 2007, 11:14pm
General
by

2 comments

L’Amor, aquest gran desconegut..

Amics i amigues,

Sí, ho confesso. Carles Riba m'ha robat el cor. Ell era latent en els seus llibres, en els llibres que d'ell tinc a casa, en els llibres que d'ell són a la biblioteca. Ell era latent i ara la llum s'ha fet en mi. Us convido a descobrir-lo com l'he descobert jo. Us convido a gaudir d'un poema preciós que parla de l'amor, d'aquest gran tema que tots els poetes han gosat tractar.

Es pot embogir d'amor, companys? Podem enfonsar-nos en la seva agonia i romandre-hi fins que Ell vulgui?

Gaudiu d'aquest poema i sigueu fidels al vostre cor.

És el poema 7 del  Primer Llibre d'Estances 

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva

d'un desig obstinat a habitar dins la ment,

i t'he cenyit entorn amb carn de pensament

i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.

 Amor, potser el suau sospirar que de tu

ve a mi, és tan sols la folla ressonança

d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,

ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.

 No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;

fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

                                Carles Riba, del Primer Llibre Estances

[@more@]



 

css.php