9 des. 2006, 9:07pm
General
by

1 comment

Elogi de l’amor a Salvat-Papasseit

Amics i amigues,

 

Retornem a l'amic Salvat-Papasseit. Us deixo avui un poema més amorós i romàntic -podríem fins i tot dir que té moments eròtics- que el de l'altre dia. Aquí el poeta fa un elogi del bes i del besar o del petó i fer petons, però, és clar, "besar" i "bes" són mots molt poètics. Ens convida a besar i deixar-nos besar per la persona que ens plau. Són versos d'un sabor molt intens perquè d'una manera molt discreta ens invita a besar ferventment, de manera roent, perquè qui en coneix el plaer, segons Salvat-Papasseit, no s'ha d'estalviar aquest goig. A mig poema ens recorda que s'ha d'aprofitar el temps i que no podem morir sense haver besat algú. I acaba fent honor al clàssic "carpe diem", convidant-nos a aprofitar els goigs de la vida, perquè la vida "és comptada". Us convido a gaudir amb mi d'aquest poema tan preciós i dolç.

 

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalvïis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici ferent-,

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan SALVAT-PAPASSEIT

[@more@]



 

css.php