27 nov. 2006, 6:14pm
General
by

1 comment

El meu país, de Miquel Martí i Pol

Amics i amigues,

Perdoneu que us torni a insistir amb Miquel Martí i Pol, però és que no he pogut resisitir-me a la bellesa d'aquest poema.

 

El meu país

Tots els anys que he hagut de viure

allunyat del meu país

han estat una nit fosca,

un camí ple de neguit.

Penso en tot allò que enrera

vaig deixar quan vaig partir

i amb els ulls de l'esperança

torno encara al meu país.

No estimo res com la dolcesa

del cel blau del meu país;

ara en sóc lluny, però me'n recordo

dia i nit.

Si un dia hi torno, el vent que em rebi

esborrarà tots els neguits

i oblidaré els anys que he viscut

tan sol i trist.

 

No hi ha res que no em recordi

cada instant el meu país,

tot em fa pensar en els dies

que hi vaig viure tan feliç.

Quan camino el vent em porta

veus que el temps no ha pas marcit;

si m'adormo el que somio

és només el meu país.

 

No estimo res com la dolcesa

del cel blau del meu país;

ara en sóc lluny, però me'n recordo

dia i nit.

Si un dia hi torno, el vent que em rebi

esborrarà tots els neguits

i oblidaré els anys que he viscut

tan sol i trist.

 

Abans que la mort m'arribi

vull tornar al meu país;

trepitjar la terra amiga,

caminar pels vells camins.

Vull sentir les veus que estimo,

vull plorar pels vells amics

i morir quan sigui l'hora

sota el cel del meu país.

No estimo res com la dolcesa

del cel blau del meu país;

ara en sóc lluny, però me'n recordo

dia i nit.

Si un dia hi torno, el vent que em rebi

esborrarà tots els neguits

i oblidaré els anys que he viscut

tan sol i trist.

[@more@]



 

css.php