24 nov. 2006, 6:17pm
General
by

1 comment

Sobre Màrius Torres

Amics i amigues..

Avui us voldria parlar de Màrius Torres. Aquest jove poeta nat el 1910 i mort el 1942, tan jove, de tuberculosi, em té el cor robat des que el vaig descobrir. Potser pensareu que és una mica fúnebre o tètric. Sovint parla de la mort, però això és normal en el seu cas.A finals del 1935 contrau la tuberculosi i viu reclòs pràcticament tot aquest temps en un sanatori per tuberculosos fins el 1942, any de la seva mort.

És en aquesta reclosió al sanatori on escriu la pràctica totalitat de la seva obra. Avui us en voldria mostrar un exemple, un sonet titulat Paraules de la Mort.

Tu, jove moribund, que ara m'has dit Amarga,

amargs són els teus llavis per comprendre el meu gust!

Si em trobessis al fons d'una vida més llarga,

quan em diries Dolça també fores injust.

 

El meu sabor és fet de milions de vides

que ha apagat el meu bes, obscur en la fredor:

Astres,ànimes, déus. I ara que ets tu que em crides,

seré un instant amarga de la teva amargor….

 

 

Gran ocell de silenci, indiferent i muda

germana de la Nit, sobre la carn vençuda

el meu vol és profund i pàl.lid, però breu.

 

 

Calmo, amb dits de repòs, la seva última alarma;

però,més que l'angúnia, m'allunya d'aturar-me

la llum d'alba de l'àngel que ve darrera meu.

       de Màrius Torres, 14 Agost 1938

[@more@]

 

css.php